Un comiat multitudinari

Aquest post també està disponible en: English, Castellano

És el nostre darrer vespre a Austràlia, i seguint les indicacions de la Jenny Maclean de l’Hospital de Tolga, ens hem atansat a la localitat de Herberton, al fèrtil altiplà de Atherton. El Wild River, riu salvatge, creua el poble i en aquesta ocasió fa honor al seu nom: una munió de guineus voladores roges (Pteropus scapulatus) s’hi reuneixen per passar el dia des de fa un parell de mesos.

Semblen ocupar tots els arbres, branques i troncs disponibles, i tot i que ens han comentat que deu haver-n’hi més de 100.000, un cop allí prenem consciència de la impossibilitat de quantificar-los.  La seva mobilitat i la magnitud dels seus campaments, que és el nom amb què es coneixen les seves colònies, fa que no se sàpiga quants efectius hi ha al continent ni quina és la seva tendència poblacional.

Admirem i gravem l’espectacle, mentre vehicles i vianants van creuant el pont i la colònia. Alguns vianants s’aturen a admirar-lo, amb més o menys sorpresa, d’altres ja acostumats semblen no parar-hi atenció, malgrat el fort soroll dels crits de ratpenats que arriba de totes bandes. Un parell de vehicles s’aturen fent soroll per foragitar-los (amb un èxit molt moderat que es dissol en la immensitat de la colònia).

Els efectes de la seva presència són visibles i es resumeixen en soroll i arbres trencats, unes circumstàncies que no agraden a una bona part de la població. Els beneficis que generen resulten més imponderables. La Jenny Maclean, capgira amb destresa la pregunta de per què cal conservar-los quan un visitant la interpel·la: “Si tenim més de 100.000 ratpenats nectarívors, que pol·linitzen plantes, afincats a la nostra zona durant els darrers 2 mesos, i que òbviament troben nèctar suficient per subsistir, algun servei deuen fer a l’ecosistema. No?

L’endemà el nostre avió surt a mitja tarda d’Austràlia, en direcció a Singapur. Hem trepitjat Indonèsia, amb un panorama més desolador, i Austràlia. El monitor de l’avió ens mostra amb detall la ruta de vol, on apareixen ombrejats els racons del món on ja s’ha fet de nit. Malgrat anem a 1000 km per hora cap a l’oest, com si no volguéssim deixar escapar de la llum del dia, la nit ens encalça inexorable abans d’arribar al nostre destí. Tindrà la cursa per salvar els grans ratpenats la mateixa sort?

El Wild River
El Wild River
Vista general de la colònia
Vista general de la colònia
Guineus voladores roges (Pteropus scapulatus)
Guineus voladores roges (Pteropus scapulatus)
Filmant la colònia
Filmant la colònia
Branques torçades pel pes dels ratpenats
Branques torçades pel pes dels ratpenats
Alçant el vol
Alçant el vol