Ratpenats al radar!

Aquest post també està disponible en: English, Castellano

Diuen que quan Marconi va explicar als seus familiars que volia provar d’intercanviar senyals inalàmbrics a distància el van enviar a una institució de salut mental perquè li fessin una revisió. Si no ens haguéssim documentat prèviament, quan la Dianne Odegard del Bat Conservation International ens va explicar que el seu marit seguia els moviments dels ratpenats de Bracken Cave pel radar meteorològic el nostre escepticisme no hauria estat menor.

Arribem a casa la Dianne i en Lee Mackenzie, perquè ens mostrin com és possible aquesta filigrana tecnològica. La visita, però, comença amb la presentació d’una bona colla d’hostes alats que omplen els racons de la casa i del jardí. La vida de Diane i Lee gira al voltant dels ratpenats, i han muntat a la seva pròpia vivenda un hospital de campanya per ajudar els animals ferits que els veïns troben per la seva zona. Mentre en Lee ens mostra la gàbia de vol que tenen al jardí, pas previ a l’alliberament dels animals, la Dianne està alimentant un ratpenat cua-llarg amb cucs de la farina. En veure’l de prop, tan menut i fràgil, es fa difícil creure que pugui arribar a interceptar les senyals del radar en els seus vols nocturns. És clar que no ho fa sol, sinó acompanyat d’uns quants milions de congèneres.

La idea d’utilitzar els radars meteorològics va sorgir de qui possiblement ha estat l’investigador de ratpenats més brillant i revolucionari: Thomas Kunz. Els seus estudis dels moviments de ratpenats i de les seves preses a l’aerosfera el va portar a proposar una nova disciplina de l’ecologia que intenta comprendre les complexes interaccions de la fauna en un medi tant canviant com és l’atmosfera. La va batejar com a aeroecologia.

Les imatges de radar que ens mostra en Lee al seu ordinador són doncs fruit de la iniciativa d’aquest pioner. Cada matí en Lee entra a la web de l’MRMS (multi radar sensor system), una iniciativa conjunta de diverses institucions de recerca d’Estats Units, que ofereix al públic mapes detallats dels fenòmens atmosfèrics de tot el país, i que permet també observar els moviments en massa dels ratpenats. La interpretació de les imatges no és senzilla, cal una bona dosis de pràctica i coneixement de les particularitats del clima de Texas per no confondre un núvol de debò amb un núvol de ratpenats, o vice-versa. En qualsevol cas en Lee ha après a interpretar amb molta precisió el que mostren els radars. Ens mostra com el dia anterior un front provinent de l’est va arrossegar un extens núvol d’insectes de les regions agrícoles veïnes cap a l’interior de Texas. Els ratpenats van aprofitar-ho per desplaçar-se menys de l’habitual per alimentar-se. A les poques hores de fer-se fosc el dens núvol de ratpenats s’estén diverses desenes de quilòmetres aprofitant el manà que els porta el vent.

En Lee, que insisteix que no és un científic sinó un simple afeccionat als ratpenats (ens costa de creure!), registra diàriament les hores d’emergència dels diversos refugis multitudinaris del sud de Texas (Bracken Cave, el pont d’Austin, Frio Cave, etc.), mesura la màxima extensió dels diversos núvols de ratpenats per poder inferir la quantitat que n’hi ha, i pren nota molt detallada de les condicions ambientals (temperatures, vent, pressió atmosfèrica i tot un reguitzell de variables més) que hi ha als voltants de cada cova. La seva sèrie de dades, molt rigorosa i constant, comença a ser molt llarga. Ciència popular d’alta tecnologia. El somriure que acompanya tothora aquest home enèrgic i entusiasta desapareix sobtadament quan li preguntem què passaria si tots aquests ratpenats que ell segueix amb tant interès desapareguessin de cop. “Seria un desastre, més ens val que no passi mai”. El desastre de què ens parla en Lee seria alhora econòmic i de salut pública. La novíssima disciplina de l’aeroecologia ja ha permès quantificar amb rigor el valor econòmic dels ratpenats, i el sobrecost que tindria per a l’agricultura la seva desaparició. El servei ecològic dels ratpenats s’hauria de reemplaçar amb pesticides, amb l’important detriment cap a la salut públic que això suposaria, per valor de 700 mil dòlars només en el cas del cultiu del cotó al sud de Texas, i per uns 3700 milions de dòlars al conjunt dels Estats Units. El que abans era un intangible en els esquemes econòmics, el valor d’una petita fracció de la natura que ens envolta, ja té preu. Donada la seva magnitud no seria imprudent que els arquitectes de la nostra economia l’internalitzessin.

La Dianne cuidant un ratpenat perquè pugui tornar a aparèixer al radar
La Dianne cuidant un ratpenat perquè pugui tornar a aparèixer al radar
Lee Mackenzie mostrant-nos la gàbia de vol
Lee Mackenzie mostrant-nos la gàbia de vol
Un dels ocupants de la gàbia de vol
Un dels ocupants de la gàbia de vol
En Lee ens mostra com els ratpenats s’han estès sobre el cel de Texas
En Lee ens mostra com els ratpenats s’han estès sobre el cel de Texas
Evolució del núvol de ratpenats durant la nit
Evolució del núvol de ratpenats durant la nit
En Lee i la Dianne amb l’equip de filmació
En Lee i la Dianne amb l’equip de filmació