L’Hospital de Tolga

Austràlia, alhora el continent més petit i l’illa més gran del món, acull un ampli ventall de paisatges i ambients. Ens hem desplaçat uns 1.700 km costa est amunt fins a Cairns, per visitar l’Hospital de Ratpenats de Tolga, en plena regió tropical. Aquí la comunitat de guineus voladores és sensiblement diferent a la de Brisbane, d’on venim, i els problemes que l’afecten també canvien.

Ens ha rebut la Jenny Maclean, fundadora i ànima del centre, que va començar el seu particular periple tenint cura de dos ratpenats afectats per paràlisis el 1990. Amb els anys ha aconseguit alçar unes instal·lacions dignes d’admiració, capaces d’atendre anualment uns 300 ratpenats orfes i diversos centenars d’adults. L’hospital es situa en una àrea molt despoblada, on seria difícil articular un servei basat en el voluntariat local, per això la Jenny ha anat donant forma a una infraestructura complerta: infermeria per als ratpenats, gàbies de rehabilitació i de vol, centre d’atenció als visitants, i allotjament amb totes les comoditats per als voluntaris que aporten la mà d’obra necessària per mantenir-lo en funcionament. Els voluntaris, així com els patrocinadors, arriben de tot el món, i permeten mantenir viu el centre.

L’espècie que més sovint creua les portes del centre és l’amenaçada guineu voladora d’ulleres (Pteropus conspicillatus), de la qual anualment es recullen als entorns centenar d’orfes i adults afectats per la letal paparra de la paràlisis (Ixodes holocyclus). No fou fins a mitjans dels anys 80 que van detectar-se els primers casos, aparentment fruit d’una desafortunada carambola causada per l’home. Aquestes paparres, autòctones d’Austràlia, no s’enfilen amunt dels arbres, i per tant és probable que els ratpenats de forma natural no hagin estat mai exposats a les seves picades. En consonància, no han desenvolupat la resistència que mostren la majoria de marsupials terrestres, i invariablement moren si són picats. A mitjans dels anys 80 començà a expandir-se per la regió Solanum mauritianum, una arbust d’escassa alçada provinent de Sud Amèrica. Els suculents fruits d’aquesta planta, “tabac silvestre” com l’anomenen aquí, tempten les guineus voladores a escassos metres de terra, ocasionalment prou avall com per entrar en els dominis de les paparres. El conflicte està servit. La solució no sembla senzilla, donada la ràpida i incontrolable expansió de la planta.

Donar a conèixer els ratpenats i sensibilitzar la població són els altres dos eixos sobre els quals es recolza el centre. Hem acompanyat un grup de visitants, voluntaris d’una oficina d’informació local, durant la visita guiada per la pròpia Jenny. S’inicia amb una conversa distesa, on la Jenny explica els problemes que afecten els ratpenats, la conveniència de conservar-los, i com funciona el centre. Després d’un breu vídeo de presentació, la visita es culmina amb un passeig per les instal·lacions, que desperta els somriures i la simpatia de tothom: veure’ls tant de prop, com s’atansen curiosos als visitants, com si competissin entre ells per la millor foto, indubtablement deixa empremta.

Entrada de l’hospital
Entrada de l’hospital
Guineu voladora d’ulleres (Pteropus conspicillatus)
Guineu voladora d’ulleres (Pteropus conspicillatus)
Visitant les gàbies de vol
Visitant les gàbies de vol
Ratpenat bevent
Ratpenat bevent
Jenny Macleann mostrant els ratpenats
Jenny Macleann mostrant els ratpenats
Convidant a descansar
Convidant a descansar
 La Jenny ens acomiada amb unes “bat cookies”
La Jenny ens acomiada amb unes “bat cookies”

Qui conservem?

Les quatre espècies de grans guineus voladores d’Austràlia, totes elles del gènere Pteropus, descansen penjades en arbres durant el dia. Aquest és un dels principals desencadenants de la poca popularitat de què gaudeixen aquests animals a la regió: les seves colònies són sorolloses i deixen el terra ple de femtes.

El conflicte entre humans i ratpenats té especial notorietat quan les colònies es situen en parcs urbans o prop de vivendes. En aquests casos, ja sigui per iniciativa pública o privada, sovint es recorre a mitjans més o menys agressius per foragitar els animals, obligant les colònies a desplaçar-se.  Aquesta circumstància posa en risc les poblacions ja que cada cop tenen menys espais aptes per establir les seves colònies, i confronta les entitats conservacionistes, que aboguen per la tolerància pacífica, amb bona part de l’estament públic i de la ciutadania.

Als manglars immediats a la casa d’en Geoff Redman, als afores de Brisbane, s’hi va establir uns dos mesos abans de la nostra visita una colònia d’uns 25.000 Pteropus scapulatus, la guineu voladora més petita del gènere, que ateny poc menys de mig quilo de pes, i les poblacions de la qual migren per l’est i nord d’Austràlia perseguint el nèctar que ofereixen les floracions dels arbres dels quals s’alimenten.

En Geoff és un actiu membre de diverses entitats de caire naturalista i social, i molt afeccionat als manglars. Des del seu patí accedeix per una curta passarel·la a un petit retall privilegiat de manglar que concentra una diversitat extraordinària d’aquests arbres, que ens mostra amb passió i certa preocupació. Les branques dels manglars cedeixen massa fàcilment al pes dels centenars de ratpenats que sovint s’hi pengen, i en alguns rodals comencen a haver-hi molts mangles morts, alguns d’ells d’espècies molt rares i amenaçades. El balanç fins al moment de la nostra visita és de manglars morts, moltes branques sobre el terra, i un dubte sobre la taula: qui conservem?

Branca de mangle trencada pels ratpenats
Branca de mangle trencada pels ratpenats
Dins el manglar
Dins el manglar
Pteropus scapulatus dins el manglar
Pteropus scapulatus dins el manglar
Geoff Redman ens mostra el manglar
Geoff Redman ens mostra el manglar
Pteropus scapulatus sobrevolant el manglar
Pteropus scapulatus sobrevolant el manglar
Fruit de mangle
Fruit de mangle

Batty boat

Quan falta poc més d’una hora perquè es pongui el sol s’han reunit unes 80 persones a l’embarcador de Mowbray Park de Brisbane, disposades a enfilar-se al Batty Boat. Diversos motius les han atret: l’expectativa de conèixer de més a prop les guineus voladores; la possibilitat d’observar una colònia; i la voluntat de contribuir a la conservació dels ratpenats. Els beneficis de l’activitat es destinen a finançar projectes de conservació de la Wildlife Preservation Society of Queensland.

La tripulació ha omplert cada minut de l’hora que dura el viatge riu amunt amb abundants i amenes explicacions sobre els ratpenats i amb comentaris sobre la geografia que anem travessant. El rigor i la voluntat de sensibilitzar el públic caracteritzen el missatge que acompanya aquest agradable trajecte. Els membres del Bat Conservation and Rescue Quensland s’han encarregat de muntar una paradeta amb tota mena de material relacionat amb ratpenats, i han portat algunes cries que els passatgers que vulguin podran ajudar a alletar durant el viatge.

Joves i grans, sols o acompanyats d’amics o família, conformen el públic variat que ha vingut a gaudir de l’experiència. Al capvespre arribem a la destinació, la illa de Indooroopilly, on durant l’estiu s’hi estableix des de fa anys una important colònia de guineus voladores. L’objectiu final és presenciar com alcen el vol sobre el riu els milers d’individus que s’hi concentren. Quan ja s’ha fet massa fosc com per  a poder distingir la silueta d’un ratpenat retallat contra el cel, emprenem la tornada, que sembla sobre un paisatge totalment diferent per l’efecte de les llums de la ciutat que ens embolcallen.

El recompte final de guineus voladores que han sortit de l’illa potser no arriba a 10. Alguns dels assistents no han arribat a veure cap ratpenat. La tripulació explica que des que van iniciar l’activitat el 1984 és la segona vegada que els passa, i que la primera fou el 2011. Les colònies de ratpenats tenen certa mobilitat, afegeixen, però ja fa anys que van observant una preocupant davallada en el nombre d’efectius. La circumstància, lluny d’aixecar cap queixa entre els assistents, posa en evidència que els ratpenats australians no passen el seu millor moment. El missatge és clar, i malgrat deixa un regust amarg a l’experiència, contribueix a sensibilitzar els assistents en relació als problemes de conservació que pesen sobre els ratpenats australians.

Records del Batty Boat
Records del Batty Boat
Alletant una cria durant el trajecte
Alletant una cria durant el trajecte
El riu Brisbane
El riu Brisbane
Esperant els ratpenats
Esperant els ratpenats
Brisbane de nit
Brisbane de nit

Compromesos i contra corrent

A les 9:15 del matí del nostre tercer dia a Austràlia rebem una trucada de la Louise informant-nos que al barri de Wynnum, a Brisbane, els propietaris d’una vivenda han donat un avís de rescat: s’han adonat que un ratpenat ha quedat atrapat en una palmera del seu jardí. Ens enfilem al cotxe i el GPS ens guia gairebé fins a la destinació. Al carrer veiem com ens saluda de lluny la Louise, tot assenyalant-nos on és la casa. Ja fa uns minuts que ha arribat; després de valorar el cas ha cercat a la seva aplicació de gestió d’emergències quin és el voluntari actiu del Bat Conservation and Rescue Queensland més proper que disposi de l’instrumental per a realitzar el rescat.

Louise Saunders ja fa 7 anys que presideix aquesta entitat sense ànim de lucre, la organització, magnitud, dedicació incondicional de la qual ens sorprèn constantment a mesura que anem essent testimonis del seu funcionament. De seguida arriba el reforç, duent una escala extensible sobre el vehicle, que descarrega i col·loca sense perdre temps. De baix estant enfilar-se a la capçada de l’arbre ens sembla una maniobra no exempta de perill: l’animal ha quedat agafat per una pota a uns 6 metres d’alçada i les fulles de la palmera fan difícil assegurar l’escala.

Mentre fan esforços per alliberar l’animal, la Louise intercanvia unes paraules amb els propietaris de la vivenda. Els explica el perill que suposen per als ratpenats les palmeres exòtiques com la que tenen al seu jardí, i els recomana que la reemplacin per alguna espècie autòctona o que n’esporguin els fruits per evitar que els ratpenats s’hi puguin sentir atrets. Des del BCRQ han registrat fins a 6 maneres diferents en què els ratpenats poden quedar atrapats en aquestes palmeres nouvingudes quan s’hi paren atrets pels seus fruits.

Els rescats que duen a terme són en circumstàncies variades, a banda dels animals atrapats en palmeres també recullen molts animals atrapats en xarxes de protecció de fruiters i en filats d’espines per al bestiar. Una causa creixent de rescat són els animals afectats per les onades de calor. Un fenomen nou, degut al canvi climàtic, i que només el 4 de gener de 2014 es va saldar amb un mínim de 45.000 animals morts i més de 1.000 cries orfes a Brisbane.

La inquietud dels propietaris, però, va en una altra direcció que la Louise coneix prou bé i de la qual culpa als mitjans: se’ls responsabilitza de la disseminació de malalties i patògens, entre ells el Hendra virus, que causa importants mortalitats de bestiar a la regió. La Louise  els  tranquil·litza: no s’ha demostrat que els ratpenats siguin transmissors de la malaltia, malgrat els mitjans els atribueixen sense fonament aquesta responsabilitat. També els recorda que els ratpenats dispersen llavors i pol·linitzen molts dels arbres autòctons, proveint un servei irreemplaçable a l’ecosistema.  Potser no és la primera vegada que ha donat aquesta explicació avui, i gairebé segur que no serà la darrera.

Amb l’animal ja a les seves mans la Louise l’examina detingudament. És dubtós que pugui refer-se de la lesió que li ha provocat l’incident, diagnostica després de comprovar la gravetat de les ferides. El més probable és que calgui eutanasiar-lo. Aquest és el malaurat final d’una part dels rescats, tot i així els membres del BCRQ segueixen atenent amb diligència i esperança les aproximadament 20 trucades diàries que reben. La manca de suport per part de les institucions, els mitjans de comunicació i la opinió pública no semblen impedir que ells segueixin vetllant pels ratpenats, en solitari i contra corrent.

Els ratpenats, veïns propers
Els ratpenats, veïns propers
Louise Saunders fent proves de vol
Louise Saunders fent proves de vol
Fitxa de rescat
Fitxa de rescat

Dones lluitadores

Després de l’experiència a Indonèsia hem anat a Austràlia per conèixer una altra dimensió de la complexa relació entre humans i ratpenats: els centres de recuperació de ratpenats i el seu encaix a la societat.

A Brisbane visitem els membres del Bat Conservation and Rescue Queensland, una ONG dedicada a la defensa dels ratpenats. La seva activitat principal gira entorn a la rehabilitació de ratpenats ferits, desnodrits o orfes, i també entorn a la sensibilització. Els ratpenats desperten poca simpatia entre el públic Australià en general, i per això resulta complicat obtenir fons per a tenir cura de les vora 600 guineus voladores que rescaten cada any. Supleixen la falta de fons amb una immensa dedicació que els porta a tenir el centre de recuperació difós entre les cases dels membres, tots ells voluntaris.

La rebuda ha estat a casa la Denise Wade, vice-presidenta i coordinadora de rehabilitació de l’entitat, que allotja i cuida una trentena d’individus. Allà som testimonis de la professionalitat amb què tenen cura dels animals i de la dimensió emocional de la tasca. Un vincle emocional, gairebé maternal, s’estableix amb cada ratpenat rehabilitat, fent possible la dedicació incondicional que pujar les cries requereix. Els ratpenats formen part de la casa: algunes estances es dediquen a la rehabilitació dels ratpenats, les decoracions de cada racó evoquen ratpenats, i l’entrada constant de nous individus de qui tenir cura ha deixat a la Denise amb només un cap de setmana lliure durant els darrers 7 anys. Hem visitat les cases d’altres cuidadores de ratpenats de l’entitat, la Connie, la Christine i la Louise, per trobar-nos amb el mateix patró: dones que sacrifiquen el seu temps per volcar-se en la cura de ratpenats ferits o de cries orfes.

La única instal•lació que no es troba en vivendes particulars és la gàbia d’alliberament que el BCRQ té a les afores de Brisbane. Allà prenem consciència dels cost i esforç que implica alimentar els prop de 200 individus que s’hi concentren: durant més d’una hora 6 voluntaris (de nou majoritàriament dones) s’encarreguen de tallar i disposar en menjadores els aproximadament 50 kg de fruita que constitueixen la ració diària d’aliment. Tot el pressupost de l’entitat, uns 18.000$ anuals, es destina a comprar fruita. I bona part del temps lliure d’aquestes dones lluitadores es destina als ratpenats.

Louise Saunders i Denise Wade amb l’equip de filmació
Louise Saunders i Denise Wade amb l’equip de filmació
Vora l’entrada de casa d’una de les cuidadores del BCRQ
Vora l’entrada de casa d’una de les cuidadores del BCRQ
Denise Wade tenint cura d’un Pteropus scapulatus
Denise Wade tenint cura d’un Pteropus scapulatus
Gàbia per a les cries
Gàbia per a les cries
L’equip de filmació amb els ratpenats
L’equip de filmació amb els ratpenats
Cria amb el xumet
Cria amb el xumet
Preparant la fruita
Preparant la fruita
Menjant la fruita
Menjant la fruita

Ratpenats d’Indonèsia: del temple a la cuina

D’acord amb el diccionari la ambivalència és la presencia en una mateixa persona de sentiments oposats vers el mateix objecte. És justament en aquest estat emocional que deixem enrere Indonèsia. Les experiències recollides van d’un extrem a l’altre de la paleta, sense passar per alt els tons intermedis. La cruesa dels mercats de Tomohon, a Sulawesi, on els ratpenats són venuts per al consum, contrasta gairebé amb violència amb la veneració amb què són tractats a Goa Lawah, el temple de la cova dels ratpenats de Bali. Entre els extrems,  els animals mantinguts en captivitat com a mascotes.

Les guineus voladores, ratpenats frugívors de gran mida, són els únics consumits pel que hem pogut constatar, i també els únics objecte de veneració. Alguns interpel·lats ens han aportat detalls sobre el seu gust, formes de cuinar-los i fins propietats curatives. Sortosament aquesta afecció no és compartida per tothom, i ens ha semblat menys present entre les generacions més joves, que sovint expressaven el seu rebuig cap al consum tradicional d’animals salvatges.

Marxem havent trepitjat les illes de Sulawesi, Bali, Flores i Rinca, per dirigir-nos cap a Brisbane, Austràlia, on esperem conèixer altres realitats de la complexa relació entre humans i ratpenats. A totes les illes hem trobat gent que ha consumit ratpenats, com també gent que assegurava no haver-ne menjat mai i no tenir la menor intenció de provar-los. Indonèsia és un país on es barregen religions i ètnies molt diverses, i aquesta diversitat es reflexa en la varietat de relacions entre humans i ratpenats.

Tant a Sulawesi com a Bali, on es venen ratpenats amb diferents objectius, els propis venedors ens han confirmat que cada cop han d’anar més lluny a cercar-los. Un cop esquilmades les poblacions locals, Borneo, el paradigma de paradís selvàtic tropical, s’ha convertit en el rebost de les illes veïnes. Les poques colònies de grans ratpenats que hem pogut observar confirmen l’amenaça que pesa sobre els ratpenats indonesis: només perviuen colònies en indrets totalment inaccessibles, ja sigui perquè són sagrats o perquè són manglars impenetrables.

Platja al parc natural de Tangkoko, Sulawesi
Platja al parc natural de Tangkoko, Sulawesi
Macac negre, endèmic de Sulawesi
Macac negre, endèmic de Sulawesi
Gossos esperant el seu torn, Tomohon, Sulawesi
Gossos esperant el seu torn, Tomohon, Sulawesi
Macacs al mercat de Tomohon, Sulawesi
Macacs al mercat de Tomohon, Sulawesi
Preparant els ratpenats per a la venta, Tomohon, Sulawesi
Preparant els ratpenats per a la venta, Tomohon, Sulawesi
Ratpenats a la venta, Tomohon, Sulawesi
Ratpenats a la venta, Tomohon, Sulawesi
Paniki, plat típic de ratpenats, Sulawesi
Paniki, plat típic de ratpenats, Sulawesi
Colors al mercat de Tomohon, Sulawesi
Colors al mercat de Tomohon, Sulawesi
Goa Lawah, el temple dels ratpenats, Bali
Goa Lawah, el temple dels ratpenats, Bali
Sofian, el nostre guia de Rinca
Sofian, el nostre guia de Rinca
Viatjant amb vaixell cap a Rinca
Viatjant amb vaixell cap a Rinca
 Temple de Luhur Batukaru, Bali
Temple de Luhur Batukaru, Bali
El Bosc dels Micos, Ubud, Bali
El Bosc dels Micos, Ubud, Bali
Pasar Burung, el mercat de les aus, Denpasar, Bali
Pasar Burung, el mercat de les aus, Denpasar, Bali

Un cel ple de ratpenats

Indonèsia s’anuncia al visitant com el país de les 17.000 illes, i cada racó sembla tenir algun atractiu que el fa únic. Les illes de Komodo i de Rinca, situades a l’est l’arxipèlag, són llar d’un dels animals més peculiars de la regió: el drac de Komodo, un parent proper dels llangardaixos. La seva extraordinària magnitud, uns dos metres de longitud, li dóna l’aspecte d’un supervivent de la prehistòria.

Sortim del port de Labuan Bajo en direcció a Rinca, confosos per les informacions rebudes que no ens permeten saber quanta estona estarem navegant o si podrem veure els dracs. El que sembla garantit és que al capvespre podrem fondejar vora Pulau Kalong, l’illa dels ratpenats, per contemplar com alça el vol la colònia de guineus voladores que allí es refugia.

Impressionats per la trobada amb els dracs, fondegem vora Pulau Kalong junt amb quatre vaixells més carregats de turistes. En Kamel, el nostre guia, ens comenta que alguns d’ells han salpat només per veure l’espectacle que estem a punt de presenciar.

L’illa, impenetrable i coberta de manglars, és segons ell un refugi segur, i la colònia descansa al centre on passa desapercebuda durant el dia. A punta de fosc ens quedem bocabadats. Una quantitat que ens sembla incomptable de guineus voladores alça el vol per desfilar en direcció a la veïna illa de Flores, en una travessa d’uns 4 kilòmetres sobre el mar, inundant l’horitzó amb les seves siluetes, que semblen pesades i lentes a la distància.

L’espectacle dura gairebé una hora. Emprenem el retorn a port ja de fosc, flanquejats pels darrers ratpenats que han sortit i que volen arran d’aigua vora nostra. Ens sembla talment que vulguin despedir-nos, i ens preguntem on deuen anar. Deixem enrere l’illa contents de constatar que a Indonèsia les formes més modernes d’apreciació de la natura comencen a incloure els ratpenats.

Aproximant-nos als dracs de Komodo
Aproximant-nos als dracs de Komodo
Arribant a Pulau Kalong, l’illa dels ratpenats
Arribant a Pulau Kalong, l’illa dels ratpenats
Vaixells turístics observant l’espectacle
Vaixells turístics observant l’espectacle
Guineu voladora sobrevolant el vaixell
Guineu voladora sobrevolant el vaixell
Tornant cap al port de Labuan Bajo
Tornant cap al port de Labuan Bajo

Bellesa entre reixes

Possiblement un tret compartit per totes les cultures és l’admiració cap a la natura. Una admiració que pot manifestar-se de forma difícil de comprendre pel foraster. Hem visitat el mercat d’ocells de Pasar Burung, a Denpasar (Bali), amb l’expectativa de trobar-hi a la venta ratpenats. Les gàbies artesanals, abundantment ornamentades, semblen competir en bellesa amb les múltiples espècies d’aus silvestres que allí es venen, acolorides i exòtiques. Una mirada més propera i una visita a les rerabotigues ens aporta un contrast molt menys encisador. Gàbies on s’emmagatzemen desenes d’ocells en un espai ínfim, a l’espera de ser comprats o exposat; cries de mico encadenades a les fosques, que ens veuen passar amb ulls atemorits; ocells de tots tipus mantinguts en paperines de cartró, sense aliment ni aigua; i ratpenats captinguts en gàbies tan petites que s’havien d’arronsar. El venedor de ratpenats ens explica que estan ben cuidats, que viuen molt temps i que la gent els compra per tenir-los a casa. El preu de venta confirma que a Bali els ratpenats no es venen per al consum: entre 15 i 75 euros cada individu, depenent de l’espècie. Cada cop costen més de trobar a Bali ens explica, i per això els que té a la venta en aquesta ocasió provenen de la veïna illa de Borneo.

Gàbies d’aus artesanals
Gàbies d’aus artesanals
Teixidors de cap roig engabiats
Teixidors de cap roig engabiats
Guineus voladores a la venta com a mascotes
Guineus voladores a la venta com a mascotes
Cries de macac esperant ser posades a la venta
Cries de macac esperant ser posades a la venta

L’adoració pels ratpenats a Bali

La illa de Bali, al centre de l’extens arxipèlag indonesi, és el principal destí turístic de la regió. És coneguda pels incomptables temples hinduistes que la decoren, i és justament un d’ells que ha atret la nostra atenció i ens ha portat a visitar l’illa. Goa Lawah, la cova dels ratpenats en balinès, ofereix al visitant la sorprenent imatge d’un santuari on s’hi refugien milers de ratpenats a l’empara de la devoció dels fidels. No és permès entrar a la cova, i tota criatura que hi viu ha de ser respectada i protegida. Qui falta a aquesta norma s’exposa a la desgràcia i fins i tot a la mort. Mangku, el sacerdot del temple, ens alliçona: “Els Humans han d’estar amb harmonia amb ells mateixos, amb Déu i amb la Natura. Els ratpenats sempre han estat al temple, qui no vulgui els ratpenats que no vingui al temple”. Recorrem l’illa cercant indicis de veneració cap als ratpenats. Constatem que dins l’imaginari hinduista, abastament reflectit en les estàtues i gravats dels temples, la figura del ratpenat no hi té presència. Tampoc la té en els boscos on seria esperable trobar-los. El santuari de Goa Lawah sembla ser el darrer refugi pels ratpenats balinesos.

Entrada al temple de Goa Lawah
Entrada al temple de Goa Lawah
La cova dels ratpenats
La cova dels ratpenats
Portant ofrenes al temple
Portant ofrenes al temple

 

Impressions de Sulawesi

Marxem de l’Illa amb una sensació agredolça. Una societat alegre i pròspera però sense la consciència de que estan acabant amb els seus tresors naturals. I això ens resulta dolorosament conegut. En el cas particular dels ratpenats la puixança econòmica ha convertit el negoci de la seva venta en un perillós camí sense retorn. Ara no només cal patir per les poblacions de ratpenats de Sulawesi, sinó també per les de les illes veïnes. Triguem més d’una hora a volar de punta a punta d’illa, i no deixem de veure a sota nostra com van succeint-se muntanyes cobertes de selva. Potser no està tot perdut, però com a biòlegs se’ns fa difícil pensar que aquestes poblacions de ratpenats, que es reprodueixen tan lentament, puguin sobreviure a tanta pressió.

Fauna salvatge a al venda: pitons, rates i porcs.
Fauna salvatge a al venda: pitons, rates i porcs.
Macacs endèmics i gossos domèstics llestos per vendre.
Macacs endèmics i gossos domèstics llestos per vendre.
Pescador tradicional en el Parc Nacional de Tangkoko.
Pescador tradicional en el Parc Nacional de Tangkoko.