Ratpenats al radar!

Diuen que quan Marconi va explicar als seus familiars que volia provar d’intercanviar senyals inalàmbrics a distància el van enviar a una institució de salut mental perquè li fessin una revisió. Si no ens haguéssim documentat prèviament, quan la Dianne Odegard del Bat Conservation International ens va explicar que el seu marit seguia els moviments dels ratpenats de Bracken Cave pel radar meteorològic el nostre escepticisme no hauria estat menor.

Arribem a casa la Dianne i en Lee Mackenzie, perquè ens mostrin com és possible aquesta filigrana tecnològica. La visita, però, comença amb la presentació d’una bona colla d’hostes alats que omplen els racons de la casa i del jardí. La vida de Diane i Lee gira al voltant dels ratpenats, i han muntat a la seva pròpia vivenda un hospital de campanya per ajudar els animals ferits que els veïns troben per la seva zona. Mentre en Lee ens mostra la gàbia de vol que tenen al jardí, pas previ a l’alliberament dels animals, la Dianne està alimentant un ratpenat cua-llarg amb cucs de la farina. En veure’l de prop, tan menut i fràgil, es fa difícil creure que pugui arribar a interceptar les senyals del radar en els seus vols nocturns. És clar que no ho fa sol, sinó acompanyat d’uns quants milions de congèneres.

La idea d’utilitzar els radars meteorològics va sorgir de qui possiblement ha estat l’investigador de ratpenats més brillant i revolucionari: Thomas Kunz. Els seus estudis dels moviments de ratpenats i de les seves preses a l’aerosfera el va portar a proposar una nova disciplina de l’ecologia que intenta comprendre les complexes interaccions de la fauna en un medi tant canviant com és l’atmosfera. La va batejar com a aeroecologia.

Les imatges de radar que ens mostra en Lee al seu ordinador són doncs fruit de la iniciativa d’aquest pioner. Cada matí en Lee entra a la web de l’MRMS (multi radar sensor system), una iniciativa conjunta de diverses institucions de recerca d’Estats Units, que ofereix al públic mapes detallats dels fenòmens atmosfèrics de tot el país, i que permet també observar els moviments en massa dels ratpenats. La interpretació de les imatges no és senzilla, cal una bona dosis de pràctica i coneixement de les particularitats del clima de Texas per no confondre un núvol de debò amb un núvol de ratpenats, o vice-versa. En qualsevol cas en Lee ha après a interpretar amb molta precisió el que mostren els radars. Ens mostra com el dia anterior un front provinent de l’est va arrossegar un extens núvol d’insectes de les regions agrícoles veïnes cap a l’interior de Texas. Els ratpenats van aprofitar-ho per desplaçar-se menys de l’habitual per alimentar-se. A les poques hores de fer-se fosc el dens núvol de ratpenats s’estén diverses desenes de quilòmetres aprofitant el manà que els porta el vent.

En Lee, que insisteix que no és un científic sinó un simple afeccionat als ratpenats (ens costa de creure!), registra diàriament les hores d’emergència dels diversos refugis multitudinaris del sud de Texas (Bracken Cave, el pont d’Austin, Frio Cave, etc.), mesura la màxima extensió dels diversos núvols de ratpenats per poder inferir la quantitat que n’hi ha, i pren nota molt detallada de les condicions ambientals (temperatures, vent, pressió atmosfèrica i tot un reguitzell de variables més) que hi ha als voltants de cada cova. La seva sèrie de dades, molt rigorosa i constant, comença a ser molt llarga. Ciència popular d’alta tecnologia. El somriure que acompanya tothora aquest home enèrgic i entusiasta desapareix sobtadament quan li preguntem què passaria si tots aquests ratpenats que ell segueix amb tant interès desapareguessin de cop. “Seria un desastre, més ens val que no passi mai”. El desastre de què ens parla en Lee seria alhora econòmic i de salut pública. La novíssima disciplina de l’aeroecologia ja ha permès quantificar amb rigor el valor econòmic dels ratpenats, i el sobrecost que tindria per a l’agricultura la seva desaparició. El servei ecològic dels ratpenats s’hauria de reemplaçar amb pesticides, amb l’important detriment cap a la salut públic que això suposaria, per valor de 700 mil dòlars només en el cas del cultiu del cotó al sud de Texas, i per uns 3700 milions de dòlars al conjunt dels Estats Units. El que abans era un intangible en els esquemes econòmics, el valor d’una petita fracció de la natura que ens envolta, ja té preu. Donada la seva magnitud no seria imprudent que els arquitectes de la nostra economia l’internalitzessin.

La Dianne cuidant un ratpenat perquè pugui tornar a aparèixer al radar
La Dianne cuidant un ratpenat perquè pugui tornar a aparèixer al radar
Lee Mackenzie mostrant-nos la gàbia de vol
Lee Mackenzie mostrant-nos la gàbia de vol
Un dels ocupants de la gàbia de vol
Un dels ocupants de la gàbia de vol
En Lee ens mostra com els ratpenats s’han estès sobre el cel de Texas
En Lee ens mostra com els ratpenats s’han estès sobre el cel de Texas
Evolució del núvol de ratpenats durant la nit
Evolució del núvol de ratpenats durant la nit
En Lee i la Dianne amb l’equip de filmació
En Lee i la Dianne amb l’equip de filmació

Atrets pel superlatiu – Bracken Cave

Hi ha indrets que gairebé tothom somia trepitjar algun dia. Les piràmides d’Egipte o la Torre Eiffel potser figuren al capdamunt de la llista de destinacions que molts voldríem visitar. Per als amants dels ratpenats la llista l’encapçala indiscutiblement Bracken Cave.

Bracken Cave és el superlatiu imbatut, la congregació de ratpenats més gran del món. La promesa d’un espectacle magnífic. I no som capaços de trobar-la. El neguit va en augment a mesura que avança la tarda i seguim recorrent quilòmetres intentant interpretar el senzill plànol de què disposem, sense aconseguir localitzar el trencall que ens hi hauria de dur. L’hem cercat del dret i del revés al GPS però el seu nom no hi figura, sap greu però en aquesta ocasió aquesta joia de la tecnologia no ens hi pot acompanyar. Bracken Cave és la meca dels amants dels ratpenats, però no figura als mapes, i els seus custodis es cuiden amb molta eficàcia de no fer-lo visible. Amb això, francament, no hi comptàvem. Donada la magnitud i rellevància de la cova ens esperàvem trobar indicacions lluminoses a la mateixa autopista que uneix Austin i San Antonio, al sud de Texas, que ens conduïssin fins a la porta mateix. Després de donar unes quantes voltes ens aturem en una benzinera, suposadament propera a la cavitat, a preguntar ja amb certa desesperació. Al primer interpel·lat li sona però no sap donar-nos majors indicacions. El segon sap on és però reconeix que és de molt mal trobar,” ho tenen força amagat” segons ens matisa. Les seves indicacions, sigui com sigui, ens hi acaben portant. Encara som a temps de veure l’emergència!

Ens afegim al grup d’uns trenta visitants que avui poden atansar-se a la cova. Mylea Bayless, Directora de Programes de Conservació del Bat Conservation International (BCI), ens espera per fer-nos d’amfitriona durant la visita. El zel amb què el BCI protegeix aquesta cavitat imprescindible està justificat, ens exposa, per la pressió urbanística que hi pesa i perquè el fàcil accés a la cavitat podria comprometre la colònia si fos massa freqüentada. Des que van comprar la cova i els terrenys que l’envolten els esforços del BCI s’han centrat a controlar i regular l’afluència de visitants i a millorar l’entorn natural. La nostra impressió és que han assolit ambdós objectius amb nota. Juntament amb la Mylea un nodrit grup de voluntaris locals ens acompanya per fer el guiatge i assistir als visitants. Són les sis de la tarda i arribem amb el grup davant la cova. Els visitants es van acomodant en els bancs de fusta que el BCI ha instal·lat potser per remarcar que el que venim a veure és eminentment un espectacle. A cada banc hi ha una placa metàl·lica on hi figura el nom del donant que l’ha finançat. Aleshores Don Bergquist, voluntari jubilat del BCI, combinant rigor i sentit de l’humor, fa una llarga introducció al món dels ratpenats, recolzant-se en la seva veu i algunes fotografies que porta com a suport. Afegim un ingredient més a l’espectacle, és un espectacle educatiu. Mentre Don encara està explicant comencen a sortir els primers ratpenats. L’atenció del públic es mou cap a l’entrada de la cavitat.

La boca de la cova, d’uns 10 metres de longitud, està en una petita depressió del terreny, pel que els aproximadament 15 milions de ratpenats cuallargs (Tadarida brasiliensis) que surten del seu interior cada vespre es veuen obligats a guanyar alçada formant un espiral frenètic i densíssim, que acaba desfilant en una impressionant formació que serpenteja cap a l’horitzó. L’emergència pot durar fins a quatre hores, no poden sortir tots els animals de cop, i per això comencen molt d’hora, quan el sol encara no s’ha post. El volum desmesurat d’animals, la velocitat i gràcia amb què travessen davant nostre, i l’intens soroll de l’aleteig, segresten la nostra atenció llarga estona. Marxem de fet quan ja no queda llum per seguir veient els qui sap quants milions de ratpenats que encara resten per sortir.

Es comprèn, un cop viscuda la magnitud de l’espectacle, que el BCI atregui tots els recursos i voluntaris que li fan falta per preservar la cova. L’amenaça d’una nova urbanització immediata als terrenys del Bracken Cave els ha posat de nou en alerta. La urbanització en sí no afectaria directament a la cavitat, però multiplicaria exponencialment els contactes entre humans i ratpenats, amb conseqüències imprevisibles per la cova i els seus ocupants, ens aclareix la Mylea. Al BCI estan decidits a evitar el conflicte i per això Mylea no dubta que l’entitat serà capaç d’aconseguir els prop de 20 milions de dòlars que fan falta per comprar els terrenys i impedir així les obres. Desprès d’haver-los conegut nosaltres tampoc ho dubtem.

Entrada al Bracken Cave
Entrada al Bracken Cave
Expectació al sortir els primers ratpenats
Expectació al sortir els primers ratpenats
Un dels bancs de fusta, fruit del donatiu de membres del BCI
Un dels bancs de fusta, fruit del donatiu de membres del BCI
Don Bergquist explicant la vida i miracles dels ratpenats
Don Bergquist explicant la vida i miracles dels ratpenats
El riu de ratpenats
El riu de ratpenats
Emergència al Bracken Cave
Emergència al Bracken Cave
Emergència al Bracken Cave
Emergència al Bracken Cave
Mylea Bayless conversant amb l’equip
Mylea Bayless conversant amb l’equip
Darreres llums del capvespre sobre Bracken Cave
Darreres llums del capvespre sobre Bracken Cave

El pont sobre el riu Colorado

“És important mantenir-se hidratat!”, “L’aigua és necessària!”, són alguns dels eslògans que Cory Roussel clama mentre travessa el pont de Congress Avenue, atestat de curiosos que es recolzen a la barana expectants. D’acord amb el servei nacional meteorològic d’Estats Units, a Austin, la capital de l’estat de Texas, només es superen els 38ºC 18 dies l’any. És agost, i és un d’aquests dies. Potser per això no hem pogut renunciar al seu oferiment. Malgrat ja són les 6 de la tarda la calor encara es deixa sentir, i la multitud que es congrega al pont es suficient perquè Cory vengui entre 100 i 200 ampolles cada vespre, ens detalla satisfet. Un petit negoci que li permet guanyar-se la vida treballant només els vespres de març a novembre, mentre hi ha ratpenats.

Sustenta el seu negoci una maternitat de ratpenats cuallargs mexicans (Tadarida brasiliensis) que ocupa les fissures que solquen aquest pont del riu Colorado i que cada nit atreu centenars de persones que observen el vol dels ratpenats de tots els angles possibles: des de sobre i sota del pont, des de les ribes del riu, o des d’embarcacions de tota mena. El modest riu Colorado de Texas no ha deixat l’impressionant empremta en el paisatge del seu germà gran que discorre més a l’est entre Estats Units i Mèxic, però ofereix igualment un espectacle natural rar i únic. Un milió i mig d’animals es concentren en aquest pont que el creua. La seva presència ens arriba primer pel nas i després per l’oïda a mesura que ens apropem, encara de dia, al pont. Al capvespre els ratpenats abandonen el seu refugi segur i tranquil per volar cap a les zones agrícoles veïnes on troben els insectes que necessiten per alimentar-se. En fer-ho formen una llarga processó que s’estén vers l’horitzó. Les darreres llums del dia, amb la silueta del modern centre de la ciutat com a teló de fons, confereixen a l’escena un caire gairebé irreal. Una estranya però harmoniosa barreja de neons, gratacels i natura situen l’espectacle a les antípodes de l’ideal de natura pristina, però no per això el fan menys atractiu. Els aproximadament 140.000 visitants que anualment s’acosten a presenciar-lo en donen testimoni.

El negoci de Cory és una petita mostra del moviment econòmic que genera a Austin la colònia urbana de ratpenats més gran d’Estats Units, que d’acord amb les estimacions del Bat Conservation International (BCI) ascendeix als 8 milions de dòlars anuals. Els principals sectors beneficiats són la restauració, els hotels i els transports. Els visitants, tot i que majoritàriament texans, provenen de tots els racons d’Estats Units i d’un bon nombre de països estrangers. Dianne Odegard, l’enèrgica coordinadora de d’Educació i Capacitació Pública del BCI, ens dóna una càlida benvinguda al peu del pont i ens exposa la història de la colònia i la llarga lluita per la seva conservació que abandera la ONG que representa. Un gir del rebuig social cap a la posta en valor, aconseguit gràcies a l’esforç de sensibilització continuat des de la dècada dels 80, resumeix la gesta d’aquesta organització.

Homenatge als ratpenats del Congress Avenue Bridge.
Homenatge als ratpenats del Congress Avenue Bridge.
Alguns bat-indicis a la ciutat
Alguns bat-indicis a la ciutat
Ratpenats i màrqueting
Ratpenats i màrqueting
Per veure ratpenats a dalt a l’esquerra siusplau
Per veure ratpenats a dalt a l’esquerra siusplau
Expectació per terra i aigua
Expectació per terra i aigua
Dalt del pont al capvespre
Dalt del pont al capvespre
Maquillatge de ratpenats per passar-ho bé els més petits
Maquillatge de ratpenats per passar-ho bé els més petits
Ratpenats sortint de sota el pont
Ratpenats sortint de sota el pont
El pont en plena acció
El pont en plena acció
S’ha acabat l’espectacle
S’ha acabat l’espectacle