Tequila, pulque i ratpenats

Als voltants de la ciutat de Zacatlán, al nord de l’estat de Puebla, el paisatge pren un aspecte que se’ns fa alhora estrany i atractiu. Està dominat per les carnoses i exuberants fulles dels agaves, magueis com els anomenen aquí. Mentre passegem entre les ordenades rengleres d’aquestes imponents plantes que creixen a l’Hacienda Amoltepec, Martín Pichardo, director general de l’empresa Desarrollos Agropecuarios del Altiplano, ens endinsa amb passió en la seva dimensió cultural, econòmica i històrica, arrelada tant a la terra com a la societat de Mèxic.

Fa més de 10.000 anys que els pobladors d’aquestes terres exploten els magueis per a produir begudes, aliments i fibres per als usos més variats. Als entorns de Zacatlán els magueis es destinen bàsicament a la producció del pulque, una beguda fermentada de baix grau i alt valor nutritiu. Entre les begudes extretes del maguei també s’hi compten destil·lats com el mezcal o el conegut i icònic tequila.

Es fa difícil no mirar els magueis pulqueros amb certa reverència quan en Martín ens assabenta que només produeixen llavors durant la seva única floració, que marca el final d’una vida de 14 anys d’acumulació de reserves destinades a la perpetuació de l’espècie. Sense ratpenats no tindríem magueis, sentencia Martín. I la cultura mexicana, sense els magueis, seria molt diferent. Si no hi ha ratpenats pol·linívors, responsables majoritaris de la fecundació de les seves flors, a penes produeixen llavors fèrtils, ens precisa.

A l’est de Zacatlán es troba el Valle de Mezquital, que encara manté bones poblacions de ratpenats pol·linívors. És el refugi on Martín Pichardo i el seu equip mantenen la diversitat genètica dels magueis, permetent que es pol·linitzin i creuin de forma natural, i evitant així l’empobriment genètic de la varietat que empren, el maguei pulquero. A la resta d’explotacions que gestionen, amb entorns més alterats, els ratpenats escassegen i la major part de llavors creixen estèrils. La conscienciació de la població rural del Valle de Mezquital ha estat clau, i actualment protegeixen els ratpenats per a preservar els seus agaves, explica satisfet en Martín. Ramses Alejandro Cuatle, veterinari del Comité de Fomento y Salud Animal del Estado de Puebla encarregat dels controls de ràbia a la zona ens ho confirma: “Quan sorgeixen brots al Valle de Mezquital els ramaders no volen mostrar-nos les coves on hi ha vampirs”. Temen que durant els controls puguin perjudicar als “murciélagos buenos”, i saben les conseqüències que això tindria per als seus magueis.

 

Camp de magueis a Zacatlán
Camp de magueis a Zacatlán
Martín Pichardo mostrant-nos el cultiu
Martín Pichardo mostrant-nos el cultiu
La Hacienda Amoltepec
La Hacienda Amoltepec
Una planta amb molta història
Una planta amb molta història
Don Andrés preparat per extreure aguamiel dels magueis
Don Andrés preparat per extreure aguamiel dels magueis
Don Andrés i l’equip en un moment de descans
Don Andrés i l’equip en un moment de descans
Tornant amb la càrrega de aguamiel
Tornant amb la càrrega de aguamiel
Martín Pichardo ens mostra el pulque
Martín Pichardo ens mostra el pulque
Més derivats del pulque
Més derivats del pulque
Gravant ratpenats pol•linitzant els magueis
Gravant ratpenats pol•linitzant els magueis
El volcà Popocatépetl fumejant, comiat de Mèxic
El volcà Popocatépetl fumejant, comiat de Mèxic

 

Desvivint-se per la vida

El cansament ens venç després de les més de set hores de cotxe ens separen del darrer rancho on ens han conduït els veterinaris del Comité de Fomento y Salud Animal del Estado de Puebla. Portem cinc dies a Mèxic, i ens trobem de nou fent llargues hores de carretera després de dormir-ne poques. Molt poques. El ritme ens fa l’efecte que podria abatre’ns en pocs dies, i en canvi no sembla afectar a Dolores Manzano, Arturo Córdova i Ramses Alejandro Cuautle. Formen part de l’equip de 21 veterinaris que es bolquen amb cos i ànima en el control de la ràbia en el bestiar de l’estat de Puebla. Una feina que els obliga a desplaçar-se d’urgència allí on apareixen brots i a passar nits sense dormir.

L’horari enfront d’un brot de ràbia és complert. De dia, vacunacions. De nit, captures i control de vampirs. A tota hora, sensibilitzar i conscienciar la població afectada. El calendari és igualment atapeït: els festius ho són només si la feina està enllestida i no apareix cap brot més. A mig camí ens hem acostat a la ciutat de Puebla per trobar-nos amb Roberto Ramírez, director general del Comité. La responsabilitat de l’entitat que dirigeix és molt gran: protegir la salut dels animals domèstics de tot l’estat de Puebla i fomentar la ramaderia. La confiança i el respecte pels seus treballadors són les claus per mantenir l’alt nivell de compromís que la seva tasca exigeix.

La feina dels veterinaris és de proximitat amb els ramaders i habitants de nuclis rurals, i són en general molt ben rebuts, doncs la mort d’uns pocs caps de bestiar pot fer trontollar les petites economies familiars. Resolen un problema que es va fer evident durant la dècada dels 90 a Mèxic. Abans el bestiar que moria de ràbia no es diagnosticava correctament, ens explica Dolores Manzano. I aparentment no va ser fins passades algunes campanyes de vacunació que els ramaders es van convèncer que de tant en tant una part dels seus animals morien degut a aquesta malaltia.

Vacunació, control de les poblacions de vampirs, i pedagogia. Són els tres eixos sobre els quals gira la compromesa feina d’aquests veterinaris. Les campanyes de vacunació i control han reduït dràsticament la quantitat de bestiar afectat per ràbia, alhora que han permès que la població conegui els riscos i prengui mesures. La visita a diverses comunitats rurals ens permet ser testimonis del nivell de conscienciació aconseguit.

A Chila de Sal, a l’extrem occidental de l’estat, Alicia Vázquez ens acull a la seva modesta casa i ens explica com va ser mossegada a ple dia per un vampir amb ràbia, mentre rentava roba al riu. Malgrat ser un fet totalment inusual – els atacs a humans són molt rars – van capturar l’animal i van dirigir-se al centre de salut, seguint els consells rebuts durant les campanyes divulgatives del Comité. Un simple gest que va salvar la vida a Alicia, i que no hauria tingut lloc sense el coneixement del risc potencial. Una mica més al nord, a la comunitat de El Salado, al municipi de Jolalpan, una agradable reunió espontània amb els ramaders al capvespre posa de nou de manifest els excel·lents resultats dels esforços de sensibilització. Els ramaders locals coneixen amb detall quan cal aplicar els tractaments antiràbics, com diagnosticar al malaltia, i fins i tot com distingir els vampirs (murciélagos malos) de la resta de ratpenats (murciélagos buenos), que cal conservar pels beneficis que aporten a l’ecosistema, doncs mengen mosquits, pol·linitzen plantes i dispersen llavors segons ens expliquen ells mateixos.

La familiaritat del vampir
La familiaritat del vampir
Ramses i Omar, veterinaris del Comité
Ramses i Omar, veterinaris del Comité
De camí a una cova amb vampirs
De camí a una cova amb vampirs
Cercant vampirs dins una cova a Chila de la Sal
Cercant vampirs dins una cova a Chila de la Sal
Un uropígid es deixa fotografiar a l’entrada de la cova
Un uropígid es deixa fotografiar a l’entrada de la cova
Dolores Manzano alimentant vampirs captius per a les campanyes d’educació
Dolores Manzano alimentant vampirs captius per a les campanyes d’educació
Les gravacions del dia desperten interès
Les gravacions del dia desperten interès
Doña Alicia Vázquez, víctima d’un vampir
Doña Alicia Vázquez, víctima d’un vampir
Una víctima més habitual dels vampirs
Una víctima més habitual dels vampirs
Els veterinaris del comité amb l’equip de filmació
Els veterinaris del comité amb l’equip de filmació


Les tribulacions de vampirs i bestiar a Mèxic

Ens trobem un vampir atrapat a la xarxa poc després de fer-se fosc. Sempre venen per terra quan van a atacar el bestiar, ens aclareix la veterinària Dolores Manzano del Comité de Fomento y Salud Animal del Estado de Puebla, que coneix bé els costums d’aquests ratpenats. Per això han disposat el parany arran de terra just al costat del tancat on passen la nit les vaques.

Sens dubte el vampir es dirigia a consumir sang d’algun dels animals que Jesús Bando, membre de l’associació ramadera de Puebla, manté en el seu rancho. Don Jesús ens assegura que sempre que fan inspeccions del bestiar es troben diverses vaques mossegades per vampirs, i malgrat és de nit i es fa difícil distingir les possibles ferides amb la llum de la llanterna, ens fa revisar una part del ramat.

Potser per la manca de llum, potser perquè l’afectació realment no és tan elevada, no aconseguim trobar cap animal amb ferides recents entre les prop de 50 vaques que desfilen nervioses davant nostre. El ratpenat capturat, i la ferida rere l’orella del seu cavall, que regalima encara coll avall, són l’evidència irrefutable del problema i argument suficient perquè Don Jesús mantingui la seva posició: s’han de controlar les poblacions de ratpenats hematòfags. Ens insisteix que la vacunació antiràbica del ramat no pal·lia tots els problemes que ocasionen els vampirs. Don Jesús manté que els atacs reiterats als vedells més petits –els vampirs poden atacar diverses nits seguides la mateixa presa, aprofitant les ferides que ja els han infligit – sovint debiliten les víctimes, que acaben morint. Els veterinaris del Comité de Fomento y Salud Animal del Estado de Puebla que ens acompanyen es limiten a arronsar les espatlles quan els demanem si han constatat aquest efecte o si coneixen el seu abast. El retall de selva on ens trobem, que ens ha rebut alegre durant el dia amb el vol màgic del tucà, se’ns presenta ara molt més sinistre i misteriós.

En qualsevol cas, abans d’alliberar el ratpenat de nou, els veterinaris li unten el dors amb ungüent vampiricida. Tant ramaders com veterinaris l’utilitzen rutinàriament, però als profans del grup el producte ens sembla sortit de la imaginació d’algun dibuixant de vinyetes. Inspeccionem amb una mal dissimulada incredulitat l’etiqueta, i el nom del principi actiu que s’hi anuncia, la bromadiolona, només contribueix a augmentar el nostre escepticisme. Els vampirs són molt sociables i es netegen els uns als altres llepant-se, ens explica Arturo Córdova, veterinari del Comité. En fer-ho el verí s’escampa per la colònia i aconsegueixen així eliminar diversos individus, potser fins a una dotzena. D’aquesta manera disminueixen les poblacions de vampirs. La bromadiolona és un anticoagulant molt efectiu, que provoca la mort per hemorràgia interna. Res més lluny de la primera impressió quasi còmica que ens ha fet el producte.

Encara al municipi de Hueytamalco, a pocs kilòmetres però a força estona de camí (que ha inclós unes quantes patinades i una encallada del vehicle al fang), es troba l’ordenada finca de Gabriel de la Sierra, ramader i vocal del Comité. Mentre vacuna alguns dels seus zebús, la soferta varietat de vaca que cria, ens explica l’esforç que s’està fent des de l’administració per aconseguir que les campanyes de prevenció de la ràbia arribin a tots els ramaders. El preu de la vacuna, que cal aplicar anualment, ronda els 10 pesos mexicans per animal (uns 60 cèntims d’euro), i el quilo de carn de vaca ronda els 100 pesos. Les pèrdues derivades de no aplicar-la, tenint en compte que quan hi ha un brot de ràbia es poden morir entre el 2 i el 3% dels animals, són evidents. Per a Gabriel no hi ha motiu per no vacunar un cop entesos els balanços i tenint en compte el baix preu del tractament, subsidiat per l’estat. Conscienciar i informar els ramaders és la clau i l’aposta del Comité per controlar tant aquesta com la resta de malalties que afecten els ramats.

Zebús de la finca de Gabriel de la Sierra
Zebús de la finca de Gabriel de la Sierra
Gabriel mostrant-nos els materials per a la vacunació
Gabriel mostrant-nos els materials per a la vacunació
Vacunant el bestiar
Vacunant el bestiar
Don Jesús Bando a l’entrada de la seva finca
Don Jesús Bando a l’entrada de la seva finca
Vaquers de la selva
Vaquers de la selva
Mossegada de vampir fresca darrera l’orella
Mossegada de vampir fresca darrera l’orella
El bestiar lligat resulta fàcil d’atacar nit rera nit
El bestiar lligat resulta fàcil d’atacar nit rera nit
Pomada vampiricida
Pomada vampiricida
Amb el cotxe encallat al fang
Amb el cotxe encallat al fang

Del mite a la realitat

Aterrem a Mèxic DF per reprendre la filmació del documental i comencem amb un plat fort, el simple nom del qual ens evoca una barreja de temor i fascinació. Un animal que a la nostra societat es mou entre la fantasia i la realitat: el vampir.

Els vampirs són uns petits ratpenats que viuen a les regions tropicals d’Amèrica, i que són amb tot semblants a tantes altres de les aproximadament 1200 espècies existents al món. Una especialització molt peculiar, però, els fa diferents: són hematòfags, s’alimenten exclusivament de sang d’altres animals.

Els membres del Comité de Fomento y Salud Animal del Estado de Puebla ens guien i acompanyen cap a les zones rurals on es concentren els conflictes i els seus esforços. Allí tenim el rar privilegi de presenciar com actuen els vampirs, en un desplegament de sorprenents habilitats que els permet nodrir-se de la sang d’animals centenar de vegades més grans que ells.

Els veterinaris del Comité ens han preparat l’escenari amb tota cura i, caiguda la nit, després d’una espera que se’ns fa massa llarga per la intensitat de l’expectativa, veiem finalment com alguns vampirs s’atansen inadvertidament a la seva presa, saltant àgilment pel terra, amb moviments que ens semblen més propis d’un granota. La seva visió infraroja els rebel·la els punts més càlids de la víctima, on la sang flueix a flor de pell, i és aleshores quan entra en joc una bioquímica gairebé de ciència ficció: llepen el punt d’atac escollit fins adormir-ne els teixits gràcies als anestèsics que duu la seva saliva, fan una petita ferida amb uns esmolats incisius sense que la víctima ni tan sols en tingui consciència, i llepen la sang que no deixa de brollar per l’efecte dels anticoagulants que també generen de forma natural a la saliva. L’atac que presenciem es produeix a sobre de les peülles d’un cavall, de la qual el vampir s’aparta d’un ràpid salt cada que cop que aquest es mou i evita així mals majors, per tornar de seguida al seu menú. L’espectacle dura més de mitja hora, i es salda amb el vampir tip i amb suficient aliment per aquell dia, i amb el cavall amb una petita ferida sense aparent transcendència a la pota.

Existeixen tres espècies de vampirs, i només una d’elles s’alimenta de sang de mamífers. És el vampir comú, Desmodus rotundus en llatí. La transcendència dels seus atacs no es deu a la gravetat de les ferides que infligeix, sinó a les infeccions i malalties que pot transmetre entre les seves víctimes. Entre elles s’hi compta la malaltia que més temen els ramaders i les autoritats, la ràbia, de la qual els vampirs poden ser-ne portadors amb fatals conseqüències per les seves víctimes.

Mèxic folklòric
Mèxic folklòric
Estable a Hueytamalco, freqüentat pels vampirs
Estable a Hueytamalco, freqüentat pels vampirs
Preparant el material per gravar els vampirs
Preparant el material per gravar els vampirs
Vampir esperant el seu moment dins l’estable
Vampir esperant el seu moment dins l’estable
Gravant els vampirs en acció
Gravant els vampirs en acció
Vampir alimentant-se
Vampir alimentant-se