Ratpenats d’Indonèsia: del temple a la cuina

D’acord amb el diccionari la ambivalència és la presencia en una mateixa persona de sentiments oposats vers el mateix objecte. És justament en aquest estat emocional que deixem enrere Indonèsia. Les experiències recollides van d’un extrem a l’altre de la paleta, sense passar per alt els tons intermedis. La cruesa dels mercats de Tomohon, a Sulawesi, on els ratpenats són venuts per al consum, contrasta gairebé amb violència amb la veneració amb què són tractats a Goa Lawah, el temple de la cova dels ratpenats de Bali. Entre els extrems,  els animals mantinguts en captivitat com a mascotes.

Les guineus voladores, ratpenats frugívors de gran mida, són els únics consumits pel que hem pogut constatar, i també els únics objecte de veneració. Alguns interpel·lats ens han aportat detalls sobre el seu gust, formes de cuinar-los i fins propietats curatives. Sortosament aquesta afecció no és compartida per tothom, i ens ha semblat menys present entre les generacions més joves, que sovint expressaven el seu rebuig cap al consum tradicional d’animals salvatges.

Marxem havent trepitjat les illes de Sulawesi, Bali, Flores i Rinca, per dirigir-nos cap a Brisbane, Austràlia, on esperem conèixer altres realitats de la complexa relació entre humans i ratpenats. A totes les illes hem trobat gent que ha consumit ratpenats, com també gent que assegurava no haver-ne menjat mai i no tenir la menor intenció de provar-los. Indonèsia és un país on es barregen religions i ètnies molt diverses, i aquesta diversitat es reflexa en la varietat de relacions entre humans i ratpenats.

Tant a Sulawesi com a Bali, on es venen ratpenats amb diferents objectius, els propis venedors ens han confirmat que cada cop han d’anar més lluny a cercar-los. Un cop esquilmades les poblacions locals, Borneo, el paradigma de paradís selvàtic tropical, s’ha convertit en el rebost de les illes veïnes. Les poques colònies de grans ratpenats que hem pogut observar confirmen l’amenaça que pesa sobre els ratpenats indonesis: només perviuen colònies en indrets totalment inaccessibles, ja sigui perquè són sagrats o perquè són manglars impenetrables.

Platja al parc natural de Tangkoko, Sulawesi
Platja al parc natural de Tangkoko, Sulawesi
Macac negre, endèmic de Sulawesi
Macac negre, endèmic de Sulawesi
Gossos esperant el seu torn, Tomohon, Sulawesi
Gossos esperant el seu torn, Tomohon, Sulawesi
Macacs al mercat de Tomohon, Sulawesi
Macacs al mercat de Tomohon, Sulawesi
Preparant els ratpenats per a la venta, Tomohon, Sulawesi
Preparant els ratpenats per a la venta, Tomohon, Sulawesi
Ratpenats a la venta, Tomohon, Sulawesi
Ratpenats a la venta, Tomohon, Sulawesi
Paniki, plat típic de ratpenats, Sulawesi
Paniki, plat típic de ratpenats, Sulawesi
Colors al mercat de Tomohon, Sulawesi
Colors al mercat de Tomohon, Sulawesi
Goa Lawah, el temple dels ratpenats, Bali
Goa Lawah, el temple dels ratpenats, Bali
Sofian, el nostre guia de Rinca
Sofian, el nostre guia de Rinca
Viatjant amb vaixell cap a Rinca
Viatjant amb vaixell cap a Rinca
 Temple de Luhur Batukaru, Bali
Temple de Luhur Batukaru, Bali
El Bosc dels Micos, Ubud, Bali
El Bosc dels Micos, Ubud, Bali
Pasar Burung, el mercat de les aus, Denpasar, Bali
Pasar Burung, el mercat de les aus, Denpasar, Bali

Un cel ple de ratpenats

Indonèsia s’anuncia al visitant com el país de les 17.000 illes, i cada racó sembla tenir algun atractiu que el fa únic. Les illes de Komodo i de Rinca, situades a l’est l’arxipèlag, són llar d’un dels animals més peculiars de la regió: el drac de Komodo, un parent proper dels llangardaixos. La seva extraordinària magnitud, uns dos metres de longitud, li dóna l’aspecte d’un supervivent de la prehistòria.

Sortim del port de Labuan Bajo en direcció a Rinca, confosos per les informacions rebudes que no ens permeten saber quanta estona estarem navegant o si podrem veure els dracs. El que sembla garantit és que al capvespre podrem fondejar vora Pulau Kalong, l’illa dels ratpenats, per contemplar com alça el vol la colònia de guineus voladores que allí es refugia.

Impressionats per la trobada amb els dracs, fondegem vora Pulau Kalong junt amb quatre vaixells més carregats de turistes. En Kamel, el nostre guia, ens comenta que alguns d’ells han salpat només per veure l’espectacle que estem a punt de presenciar.

L’illa, impenetrable i coberta de manglars, és segons ell un refugi segur, i la colònia descansa al centre on passa desapercebuda durant el dia. A punta de fosc ens quedem bocabadats. Una quantitat que ens sembla incomptable de guineus voladores alça el vol per desfilar en direcció a la veïna illa de Flores, en una travessa d’uns 4 kilòmetres sobre el mar, inundant l’horitzó amb les seves siluetes, que semblen pesades i lentes a la distància.

L’espectacle dura gairebé una hora. Emprenem el retorn a port ja de fosc, flanquejats pels darrers ratpenats que han sortit i que volen arran d’aigua vora nostra. Ens sembla talment que vulguin despedir-nos, i ens preguntem on deuen anar. Deixem enrere l’illa contents de constatar que a Indonèsia les formes més modernes d’apreciació de la natura comencen a incloure els ratpenats.

Aproximant-nos als dracs de Komodo
Aproximant-nos als dracs de Komodo
Arribant a Pulau Kalong, l’illa dels ratpenats
Arribant a Pulau Kalong, l’illa dels ratpenats
Vaixells turístics observant l’espectacle
Vaixells turístics observant l’espectacle
Guineu voladora sobrevolant el vaixell
Guineu voladora sobrevolant el vaixell
Tornant cap al port de Labuan Bajo
Tornant cap al port de Labuan Bajo

Bellesa entre reixes

Possiblement un tret compartit per totes les cultures és l’admiració cap a la natura. Una admiració que pot manifestar-se de forma difícil de comprendre pel foraster. Hem visitat el mercat d’ocells de Pasar Burung, a Denpasar (Bali), amb l’expectativa de trobar-hi a la venta ratpenats. Les gàbies artesanals, abundantment ornamentades, semblen competir en bellesa amb les múltiples espècies d’aus silvestres que allí es venen, acolorides i exòtiques. Una mirada més propera i una visita a les rerabotigues ens aporta un contrast molt menys encisador. Gàbies on s’emmagatzemen desenes d’ocells en un espai ínfim, a l’espera de ser comprats o exposat; cries de mico encadenades a les fosques, que ens veuen passar amb ulls atemorits; ocells de tots tipus mantinguts en paperines de cartró, sense aliment ni aigua; i ratpenats captinguts en gàbies tan petites que s’havien d’arronsar. El venedor de ratpenats ens explica que estan ben cuidats, que viuen molt temps i que la gent els compra per tenir-los a casa. El preu de venta confirma que a Bali els ratpenats no es venen per al consum: entre 15 i 75 euros cada individu, depenent de l’espècie. Cada cop costen més de trobar a Bali ens explica, i per això els que té a la venta en aquesta ocasió provenen de la veïna illa de Borneo.

Gàbies d’aus artesanals
Gàbies d’aus artesanals
Teixidors de cap roig engabiats
Teixidors de cap roig engabiats
Guineus voladores a la venta com a mascotes
Guineus voladores a la venta com a mascotes
Cries de macac esperant ser posades a la venta
Cries de macac esperant ser posades a la venta

L’adoració pels ratpenats a Bali

La illa de Bali, al centre de l’extens arxipèlag indonesi, és el principal destí turístic de la regió. És coneguda pels incomptables temples hinduistes que la decoren, i és justament un d’ells que ha atret la nostra atenció i ens ha portat a visitar l’illa. Goa Lawah, la cova dels ratpenats en balinès, ofereix al visitant la sorprenent imatge d’un santuari on s’hi refugien milers de ratpenats a l’empara de la devoció dels fidels. No és permès entrar a la cova, i tota criatura que hi viu ha de ser respectada i protegida. Qui falta a aquesta norma s’exposa a la desgràcia i fins i tot a la mort. Mangku, el sacerdot del temple, ens alliçona: “Els Humans han d’estar amb harmonia amb ells mateixos, amb Déu i amb la Natura. Els ratpenats sempre han estat al temple, qui no vulgui els ratpenats que no vingui al temple”. Recorrem l’illa cercant indicis de veneració cap als ratpenats. Constatem que dins l’imaginari hinduista, abastament reflectit en les estàtues i gravats dels temples, la figura del ratpenat no hi té presència. Tampoc la té en els boscos on seria esperable trobar-los. El santuari de Goa Lawah sembla ser el darrer refugi pels ratpenats balinesos.

Entrada al temple de Goa Lawah
Entrada al temple de Goa Lawah
La cova dels ratpenats
La cova dels ratpenats
Portant ofrenes al temple
Portant ofrenes al temple