Un comiat multitudinari

És el nostre darrer vespre a Austràlia, i seguint les indicacions de la Jenny Maclean de l’Hospital de Tolga, ens hem atansat a la localitat de Herberton, al fèrtil altiplà de Atherton. El Wild River, riu salvatge, creua el poble i en aquesta ocasió fa honor al seu nom: una munió de guineus voladores roges (Pteropus scapulatus) s’hi reuneixen per passar el dia des de fa un parell de mesos.

Semblen ocupar tots els arbres, branques i troncs disponibles, i tot i que ens han comentat que deu haver-n’hi més de 100.000, un cop allí prenem consciència de la impossibilitat de quantificar-los.  La seva mobilitat i la magnitud dels seus campaments, que és el nom amb què es coneixen les seves colònies, fa que no se sàpiga quants efectius hi ha al continent ni quina és la seva tendència poblacional.

Admirem i gravem l’espectacle, mentre vehicles i vianants van creuant el pont i la colònia. Alguns vianants s’aturen a admirar-lo, amb més o menys sorpresa, d’altres ja acostumats semblen no parar-hi atenció, malgrat el fort soroll dels crits de ratpenats que arriba de totes bandes. Un parell de vehicles s’aturen fent soroll per foragitar-los (amb un èxit molt moderat que es dissol en la immensitat de la colònia).

Els efectes de la seva presència són visibles i es resumeixen en soroll i arbres trencats, unes circumstàncies que no agraden a una bona part de la població. Els beneficis que generen resulten més imponderables. La Jenny Maclean, capgira amb destresa la pregunta de per què cal conservar-los quan un visitant la interpel·la: “Si tenim més de 100.000 ratpenats nectarívors, que pol·linitzen plantes, afincats a la nostra zona durant els darrers 2 mesos, i que òbviament troben nèctar suficient per subsistir, algun servei deuen fer a l’ecosistema. No?

L’endemà el nostre avió surt a mitja tarda d’Austràlia, en direcció a Singapur. Hem trepitjat Indonèsia, amb un panorama més desolador, i Austràlia. El monitor de l’avió ens mostra amb detall la ruta de vol, on apareixen ombrejats els racons del món on ja s’ha fet de nit. Malgrat anem a 1000 km per hora cap a l’oest, com si no volguéssim deixar escapar de la llum del dia, la nit ens encalça inexorable abans d’arribar al nostre destí. Tindrà la cursa per salvar els grans ratpenats la mateixa sort?

El Wild River
El Wild River
Vista general de la colònia
Vista general de la colònia
Guineus voladores roges (Pteropus scapulatus)
Guineus voladores roges (Pteropus scapulatus)
Filmant la colònia
Filmant la colònia
Branques torçades pel pes dels ratpenats
Branques torçades pel pes dels ratpenats
Alçant el vol
Alçant el vol

L’Hospital de Tolga

Austràlia, alhora el continent més petit i l’illa més gran del món, acull un ampli ventall de paisatges i ambients. Ens hem desplaçat uns 1.700 km costa est amunt fins a Cairns, per visitar l’Hospital de Ratpenats de Tolga, en plena regió tropical. Aquí la comunitat de guineus voladores és sensiblement diferent a la de Brisbane, d’on venim, i els problemes que l’afecten també canvien.

Ens ha rebut la Jenny Maclean, fundadora i ànima del centre, que va començar el seu particular periple tenint cura de dos ratpenats afectats per paràlisis el 1990. Amb els anys ha aconseguit alçar unes instal·lacions dignes d’admiració, capaces d’atendre anualment uns 300 ratpenats orfes i diversos centenars d’adults. L’hospital es situa en una àrea molt despoblada, on seria difícil articular un servei basat en el voluntariat local, per això la Jenny ha anat donant forma a una infraestructura complerta: infermeria per als ratpenats, gàbies de rehabilitació i de vol, centre d’atenció als visitants, i allotjament amb totes les comoditats per als voluntaris que aporten la mà d’obra necessària per mantenir-lo en funcionament. Els voluntaris, així com els patrocinadors, arriben de tot el món, i permeten mantenir viu el centre.

L’espècie que més sovint creua les portes del centre és l’amenaçada guineu voladora d’ulleres (Pteropus conspicillatus), de la qual anualment es recullen als entorns centenar d’orfes i adults afectats per la letal paparra de la paràlisis (Ixodes holocyclus). No fou fins a mitjans dels anys 80 que van detectar-se els primers casos, aparentment fruit d’una desafortunada carambola causada per l’home. Aquestes paparres, autòctones d’Austràlia, no s’enfilen amunt dels arbres, i per tant és probable que els ratpenats de forma natural no hagin estat mai exposats a les seves picades. En consonància, no han desenvolupat la resistència que mostren la majoria de marsupials terrestres, i invariablement moren si són picats. A mitjans dels anys 80 començà a expandir-se per la regió Solanum mauritianum, una arbust d’escassa alçada provinent de Sud Amèrica. Els suculents fruits d’aquesta planta, “tabac silvestre” com l’anomenen aquí, tempten les guineus voladores a escassos metres de terra, ocasionalment prou avall com per entrar en els dominis de les paparres. El conflicte està servit. La solució no sembla senzilla, donada la ràpida i incontrolable expansió de la planta.

Donar a conèixer els ratpenats i sensibilitzar la població són els altres dos eixos sobre els quals es recolza el centre. Hem acompanyat un grup de visitants, voluntaris d’una oficina d’informació local, durant la visita guiada per la pròpia Jenny. S’inicia amb una conversa distesa, on la Jenny explica els problemes que afecten els ratpenats, la conveniència de conservar-los, i com funciona el centre. Després d’un breu vídeo de presentació, la visita es culmina amb un passeig per les instal·lacions, que desperta els somriures i la simpatia de tothom: veure’ls tant de prop, com s’atansen curiosos als visitants, com si competissin entre ells per la millor foto, indubtablement deixa empremta.

Entrada de l’hospital
Entrada de l’hospital
Guineu voladora d’ulleres (Pteropus conspicillatus)
Guineu voladora d’ulleres (Pteropus conspicillatus)
Visitant les gàbies de vol
Visitant les gàbies de vol
Ratpenat bevent
Ratpenat bevent
Jenny Macleann mostrant els ratpenats
Jenny Macleann mostrant els ratpenats
Convidant a descansar
Convidant a descansar
 La Jenny ens acomiada amb unes “bat cookies”
La Jenny ens acomiada amb unes “bat cookies”

Qui conservem?

Les quatre espècies de grans guineus voladores d’Austràlia, totes elles del gènere Pteropus, descansen penjades en arbres durant el dia. Aquest és un dels principals desencadenants de la poca popularitat de què gaudeixen aquests animals a la regió: les seves colònies són sorolloses i deixen el terra ple de femtes.

El conflicte entre humans i ratpenats té especial notorietat quan les colònies es situen en parcs urbans o prop de vivendes. En aquests casos, ja sigui per iniciativa pública o privada, sovint es recorre a mitjans més o menys agressius per foragitar els animals, obligant les colònies a desplaçar-se.  Aquesta circumstància posa en risc les poblacions ja que cada cop tenen menys espais aptes per establir les seves colònies, i confronta les entitats conservacionistes, que aboguen per la tolerància pacífica, amb bona part de l’estament públic i de la ciutadania.

Als manglars immediats a la casa d’en Geoff Redman, als afores de Brisbane, s’hi va establir uns dos mesos abans de la nostra visita una colònia d’uns 25.000 Pteropus scapulatus, la guineu voladora més petita del gènere, que ateny poc menys de mig quilo de pes, i les poblacions de la qual migren per l’est i nord d’Austràlia perseguint el nèctar que ofereixen les floracions dels arbres dels quals s’alimenten.

En Geoff és un actiu membre de diverses entitats de caire naturalista i social, i molt afeccionat als manglars. Des del seu patí accedeix per una curta passarel·la a un petit retall privilegiat de manglar que concentra una diversitat extraordinària d’aquests arbres, que ens mostra amb passió i certa preocupació. Les branques dels manglars cedeixen massa fàcilment al pes dels centenars de ratpenats que sovint s’hi pengen, i en alguns rodals comencen a haver-hi molts mangles morts, alguns d’ells d’espècies molt rares i amenaçades. El balanç fins al moment de la nostra visita és de manglars morts, moltes branques sobre el terra, i un dubte sobre la taula: qui conservem?

Branca de mangle trencada pels ratpenats
Branca de mangle trencada pels ratpenats
Dins el manglar
Dins el manglar
Pteropus scapulatus dins el manglar
Pteropus scapulatus dins el manglar
Geoff Redman ens mostra el manglar
Geoff Redman ens mostra el manglar
Pteropus scapulatus sobrevolant el manglar
Pteropus scapulatus sobrevolant el manglar
Fruit de mangle
Fruit de mangle

Batty boat

Quan falta poc més d’una hora perquè es pongui el sol s’han reunit unes 80 persones a l’embarcador de Mowbray Park de Brisbane, disposades a enfilar-se al Batty Boat. Diversos motius les han atret: l’expectativa de conèixer de més a prop les guineus voladores; la possibilitat d’observar una colònia; i la voluntat de contribuir a la conservació dels ratpenats. Els beneficis de l’activitat es destinen a finançar projectes de conservació de la Wildlife Preservation Society of Queensland.

La tripulació ha omplert cada minut de l’hora que dura el viatge riu amunt amb abundants i amenes explicacions sobre els ratpenats i amb comentaris sobre la geografia que anem travessant. El rigor i la voluntat de sensibilitzar el públic caracteritzen el missatge que acompanya aquest agradable trajecte. Els membres del Bat Conservation and Rescue Quensland s’han encarregat de muntar una paradeta amb tota mena de material relacionat amb ratpenats, i han portat algunes cries que els passatgers que vulguin podran ajudar a alletar durant el viatge.

Joves i grans, sols o acompanyats d’amics o família, conformen el públic variat que ha vingut a gaudir de l’experiència. Al capvespre arribem a la destinació, la illa de Indooroopilly, on durant l’estiu s’hi estableix des de fa anys una important colònia de guineus voladores. L’objectiu final és presenciar com alcen el vol sobre el riu els milers d’individus que s’hi concentren. Quan ja s’ha fet massa fosc com per  a poder distingir la silueta d’un ratpenat retallat contra el cel, emprenem la tornada, que sembla sobre un paisatge totalment diferent per l’efecte de les llums de la ciutat que ens embolcallen.

El recompte final de guineus voladores que han sortit de l’illa potser no arriba a 10. Alguns dels assistents no han arribat a veure cap ratpenat. La tripulació explica que des que van iniciar l’activitat el 1984 és la segona vegada que els passa, i que la primera fou el 2011. Les colònies de ratpenats tenen certa mobilitat, afegeixen, però ja fa anys que van observant una preocupant davallada en el nombre d’efectius. La circumstància, lluny d’aixecar cap queixa entre els assistents, posa en evidència que els ratpenats australians no passen el seu millor moment. El missatge és clar, i malgrat deixa un regust amarg a l’experiència, contribueix a sensibilitzar els assistents en relació als problemes de conservació que pesen sobre els ratpenats australians.

Records del Batty Boat
Records del Batty Boat
Alletant una cria durant el trajecte
Alletant una cria durant el trajecte
El riu Brisbane
El riu Brisbane
Esperant els ratpenats
Esperant els ratpenats
Brisbane de nit
Brisbane de nit

Compromesos i contra corrent

A les 9:15 del matí del nostre tercer dia a Austràlia rebem una trucada de la Louise informant-nos que al barri de Wynnum, a Brisbane, els propietaris d’una vivenda han donat un avís de rescat: s’han adonat que un ratpenat ha quedat atrapat en una palmera del seu jardí. Ens enfilem al cotxe i el GPS ens guia gairebé fins a la destinació. Al carrer veiem com ens saluda de lluny la Louise, tot assenyalant-nos on és la casa. Ja fa uns minuts que ha arribat; després de valorar el cas ha cercat a la seva aplicació de gestió d’emergències quin és el voluntari actiu del Bat Conservation and Rescue Queensland més proper que disposi de l’instrumental per a realitzar el rescat.

Louise Saunders ja fa 7 anys que presideix aquesta entitat sense ànim de lucre, la organització, magnitud, dedicació incondicional de la qual ens sorprèn constantment a mesura que anem essent testimonis del seu funcionament. De seguida arriba el reforç, duent una escala extensible sobre el vehicle, que descarrega i col·loca sense perdre temps. De baix estant enfilar-se a la capçada de l’arbre ens sembla una maniobra no exempta de perill: l’animal ha quedat agafat per una pota a uns 6 metres d’alçada i les fulles de la palmera fan difícil assegurar l’escala.

Mentre fan esforços per alliberar l’animal, la Louise intercanvia unes paraules amb els propietaris de la vivenda. Els explica el perill que suposen per als ratpenats les palmeres exòtiques com la que tenen al seu jardí, i els recomana que la reemplacin per alguna espècie autòctona o que n’esporguin els fruits per evitar que els ratpenats s’hi puguin sentir atrets. Des del BCRQ han registrat fins a 6 maneres diferents en què els ratpenats poden quedar atrapats en aquestes palmeres nouvingudes quan s’hi paren atrets pels seus fruits.

Els rescats que duen a terme són en circumstàncies variades, a banda dels animals atrapats en palmeres també recullen molts animals atrapats en xarxes de protecció de fruiters i en filats d’espines per al bestiar. Una causa creixent de rescat són els animals afectats per les onades de calor. Un fenomen nou, degut al canvi climàtic, i que només el 4 de gener de 2014 es va saldar amb un mínim de 45.000 animals morts i més de 1.000 cries orfes a Brisbane.

La inquietud dels propietaris, però, va en una altra direcció que la Louise coneix prou bé i de la qual culpa als mitjans: se’ls responsabilitza de la disseminació de malalties i patògens, entre ells el Hendra virus, que causa importants mortalitats de bestiar a la regió. La Louise  els  tranquil·litza: no s’ha demostrat que els ratpenats siguin transmissors de la malaltia, malgrat els mitjans els atribueixen sense fonament aquesta responsabilitat. També els recorda que els ratpenats dispersen llavors i pol·linitzen molts dels arbres autòctons, proveint un servei irreemplaçable a l’ecosistema.  Potser no és la primera vegada que ha donat aquesta explicació avui, i gairebé segur que no serà la darrera.

Amb l’animal ja a les seves mans la Louise l’examina detingudament. És dubtós que pugui refer-se de la lesió que li ha provocat l’incident, diagnostica després de comprovar la gravetat de les ferides. El més probable és que calgui eutanasiar-lo. Aquest és el malaurat final d’una part dels rescats, tot i així els membres del BCRQ segueixen atenent amb diligència i esperança les aproximadament 20 trucades diàries que reben. La manca de suport per part de les institucions, els mitjans de comunicació i la opinió pública no semblen impedir que ells segueixin vetllant pels ratpenats, en solitari i contra corrent.

Els ratpenats, veïns propers
Els ratpenats, veïns propers
Louise Saunders fent proves de vol
Louise Saunders fent proves de vol
Fitxa de rescat
Fitxa de rescat

Dones lluitadores

Després de l’experiència a Indonèsia hem anat a Austràlia per conèixer una altra dimensió de la complexa relació entre humans i ratpenats: els centres de recuperació de ratpenats i el seu encaix a la societat.

A Brisbane visitem els membres del Bat Conservation and Rescue Queensland, una ONG dedicada a la defensa dels ratpenats. La seva activitat principal gira entorn a la rehabilitació de ratpenats ferits, desnodrits o orfes, i també entorn a la sensibilització. Els ratpenats desperten poca simpatia entre el públic Australià en general, i per això resulta complicat obtenir fons per a tenir cura de les vora 600 guineus voladores que rescaten cada any. Supleixen la falta de fons amb una immensa dedicació que els porta a tenir el centre de recuperació difós entre les cases dels membres, tots ells voluntaris.

La rebuda ha estat a casa la Denise Wade, vice-presidenta i coordinadora de rehabilitació de l’entitat, que allotja i cuida una trentena d’individus. Allà som testimonis de la professionalitat amb què tenen cura dels animals i de la dimensió emocional de la tasca. Un vincle emocional, gairebé maternal, s’estableix amb cada ratpenat rehabilitat, fent possible la dedicació incondicional que pujar les cries requereix. Els ratpenats formen part de la casa: algunes estances es dediquen a la rehabilitació dels ratpenats, les decoracions de cada racó evoquen ratpenats, i l’entrada constant de nous individus de qui tenir cura ha deixat a la Denise amb només un cap de setmana lliure durant els darrers 7 anys. Hem visitat les cases d’altres cuidadores de ratpenats de l’entitat, la Connie, la Christine i la Louise, per trobar-nos amb el mateix patró: dones que sacrifiquen el seu temps per volcar-se en la cura de ratpenats ferits o de cries orfes.

La única instal•lació que no es troba en vivendes particulars és la gàbia d’alliberament que el BCRQ té a les afores de Brisbane. Allà prenem consciència dels cost i esforç que implica alimentar els prop de 200 individus que s’hi concentren: durant més d’una hora 6 voluntaris (de nou majoritàriament dones) s’encarreguen de tallar i disposar en menjadores els aproximadament 50 kg de fruita que constitueixen la ració diària d’aliment. Tot el pressupost de l’entitat, uns 18.000$ anuals, es destina a comprar fruita. I bona part del temps lliure d’aquestes dones lluitadores es destina als ratpenats.

Louise Saunders i Denise Wade amb l’equip de filmació
Louise Saunders i Denise Wade amb l’equip de filmació
Vora l’entrada de casa d’una de les cuidadores del BCRQ
Vora l’entrada de casa d’una de les cuidadores del BCRQ
Denise Wade tenint cura d’un Pteropus scapulatus
Denise Wade tenint cura d’un Pteropus scapulatus
Gàbia per a les cries
Gàbia per a les cries
L’equip de filmació amb els ratpenats
L’equip de filmació amb els ratpenats
Cria amb el xumet
Cria amb el xumet
Preparant la fruita
Preparant la fruita
Menjant la fruita
Menjant la fruita