Atrets pel superlatiu – Bracken Cave

Aquest post també està disponible en: English, Castellano

Hi ha indrets que gairebé tothom somia trepitjar algun dia. Les piràmides d’Egipte o la Torre Eiffel potser figuren al capdamunt de la llista de destinacions que molts voldríem visitar. Per als amants dels ratpenats la llista l’encapçala indiscutiblement Bracken Cave.

Bracken Cave és el superlatiu imbatut, la congregació de ratpenats més gran del món. La promesa d’un espectacle magnífic. I no som capaços de trobar-la. El neguit va en augment a mesura que avança la tarda i seguim recorrent quilòmetres intentant interpretar el senzill plànol de què disposem, sense aconseguir localitzar el trencall que ens hi hauria de dur. L’hem cercat del dret i del revés al GPS però el seu nom no hi figura, sap greu però en aquesta ocasió aquesta joia de la tecnologia no ens hi pot acompanyar. Bracken Cave és la meca dels amants dels ratpenats, però no figura als mapes, i els seus custodis es cuiden amb molta eficàcia de no fer-lo visible. Amb això, francament, no hi comptàvem. Donada la magnitud i rellevància de la cova ens esperàvem trobar indicacions lluminoses a la mateixa autopista que uneix Austin i San Antonio, al sud de Texas, que ens conduïssin fins a la porta mateix. Després de donar unes quantes voltes ens aturem en una benzinera, suposadament propera a la cavitat, a preguntar ja amb certa desesperació. Al primer interpel·lat li sona però no sap donar-nos majors indicacions. El segon sap on és però reconeix que és de molt mal trobar,” ho tenen força amagat” segons ens matisa. Les seves indicacions, sigui com sigui, ens hi acaben portant. Encara som a temps de veure l’emergència!

Ens afegim al grup d’uns trenta visitants que avui poden atansar-se a la cova. Mylea Bayless, Directora de Programes de Conservació del Bat Conservation International (BCI), ens espera per fer-nos d’amfitriona durant la visita. El zel amb què el BCI protegeix aquesta cavitat imprescindible està justificat, ens exposa, per la pressió urbanística que hi pesa i perquè el fàcil accés a la cavitat podria comprometre la colònia si fos massa freqüentada. Des que van comprar la cova i els terrenys que l’envolten els esforços del BCI s’han centrat a controlar i regular l’afluència de visitants i a millorar l’entorn natural. La nostra impressió és que han assolit ambdós objectius amb nota. Juntament amb la Mylea un nodrit grup de voluntaris locals ens acompanya per fer el guiatge i assistir als visitants. Són les sis de la tarda i arribem amb el grup davant la cova. Els visitants es van acomodant en els bancs de fusta que el BCI ha instal·lat potser per remarcar que el que venim a veure és eminentment un espectacle. A cada banc hi ha una placa metàl·lica on hi figura el nom del donant que l’ha finançat. Aleshores Don Bergquist, voluntari jubilat del BCI, combinant rigor i sentit de l’humor, fa una llarga introducció al món dels ratpenats, recolzant-se en la seva veu i algunes fotografies que porta com a suport. Afegim un ingredient més a l’espectacle, és un espectacle educatiu. Mentre Don encara està explicant comencen a sortir els primers ratpenats. L’atenció del públic es mou cap a l’entrada de la cavitat.

La boca de la cova, d’uns 10 metres de longitud, està en una petita depressió del terreny, pel que els aproximadament 15 milions de ratpenats cuallargs (Tadarida brasiliensis) que surten del seu interior cada vespre es veuen obligats a guanyar alçada formant un espiral frenètic i densíssim, que acaba desfilant en una impressionant formació que serpenteja cap a l’horitzó. L’emergència pot durar fins a quatre hores, no poden sortir tots els animals de cop, i per això comencen molt d’hora, quan el sol encara no s’ha post. El volum desmesurat d’animals, la velocitat i gràcia amb què travessen davant nostre, i l’intens soroll de l’aleteig, segresten la nostra atenció llarga estona. Marxem de fet quan ja no queda llum per seguir veient els qui sap quants milions de ratpenats que encara resten per sortir.

Es comprèn, un cop viscuda la magnitud de l’espectacle, que el BCI atregui tots els recursos i voluntaris que li fan falta per preservar la cova. L’amenaça d’una nova urbanització immediata als terrenys del Bracken Cave els ha posat de nou en alerta. La urbanització en sí no afectaria directament a la cavitat, però multiplicaria exponencialment els contactes entre humans i ratpenats, amb conseqüències imprevisibles per la cova i els seus ocupants, ens aclareix la Mylea. Al BCI estan decidits a evitar el conflicte i per això Mylea no dubta que l’entitat serà capaç d’aconseguir els prop de 20 milions de dòlars que fan falta per comprar els terrenys i impedir així les obres. Desprès d’haver-los conegut nosaltres tampoc ho dubtem.

Entrada al Bracken Cave
Entrada al Bracken Cave
Expectació al sortir els primers ratpenats
Expectació al sortir els primers ratpenats
Un dels bancs de fusta, fruit del donatiu de membres del BCI
Un dels bancs de fusta, fruit del donatiu de membres del BCI
Don Bergquist explicant la vida i miracles dels ratpenats
Don Bergquist explicant la vida i miracles dels ratpenats
El riu de ratpenats
El riu de ratpenats
Emergència al Bracken Cave
Emergència al Bracken Cave
Emergència al Bracken Cave
Emergència al Bracken Cave
Mylea Bayless conversant amb l’equip
Mylea Bayless conversant amb l’equip
Darreres llums del capvespre sobre Bracken Cave
Darreres llums del capvespre sobre Bracken Cave